Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
Donació i trasplantament  > Ciutadania  > La donació  > Mites i tabús
 
Destaquem

Mites i tabús

Font: Organización Nacional de Trasplante de Venezuela (ONTV)



"Si pateixo un accident i se sap que vull donar els meus òrgans, els metges i metgesses no faran tot el possible per salvar-me la vida."

Aquesta és una circumstància impossible. Els metges i metgesses que s’encarreguen del tractament a la unitat de cures intensives són sempre diferents dels encarregats de la donació i els trasplantaments. L’equip de coordinació hospitalària de trasplantament rep la notificació d’un possible trasplantament després que s’ha diagnosticat la mort encefàlica del donant potencial. L’equip intervé per tal d’obtenir el consentiment per a la donació dels òrgans i teixits amb finalitats de trasplantament. Això solament es realitza després que s’han fet tots els esforços per salvar la vida de la persona i la mort està declarada legalment.


 

"Hi ha gent que s’ha “despertat” després que se li ha diagnosticat mort encefàlica."

Una de las raons més freqüents per negar-se a la donació està relacionada amb la falsa creença que existeix la possibilitat d’extreure els òrgans abans de la confirmació del diagnòstic de mort encefàlica. La informació escassa i la confusió sobre el concepte de mort encefàlica reforcen aquesta falsa creença.

La mort encefàlica és una definició clínica i legal de mort. Determinats aparells poden mantenir artificialment les funcions corporals (pols cardíac, respiració) per unes hores, però no de manera permanent. Cal que un metge o metgessa, mitjançant un estricte examen neurològic, confirmi la mort encefàlica. Per tant, un cop realitzat el diagnòstic ningú pot “despertar-se” o recuperar-se. D’altra banda, el diagnòstic de mort encefàlica el porten a terme tres metges o metgesses diferents als de l’equip de coordinació hospitalària de trasplantament, d’acord amb el que estableix la Llei.


 

"El cos em quedarà desfigurat si dono els òrgans i és impossible celebrar un funeral normal després d’haver donat un òrgan."

El cos de la persona morta no es desfigura per l'extracció d’òrgans per al trasplantament. L'operació es realitza amb el mateix tipus de condicions estrictament asèptiques que s'utilitzen en qualsevol altre tipus de procediment mèdic. Aquesta és una cirurgia com qualsevol altra i no genera cap canvi en l'aspecte exterior. Al donant se'l tracta amb molta cura, amb la màxima consideració i el més profund respecte, tot evitant desfigurar el cos.

La donació no interfereix en res amb els preparatius del sepeli. És possible tenir un funeral amb el taüt destapat.


 

"Algunes religions s'oposen a la donació d'òrgans."

La majoria de les religions estan d'acord que les donacions són el màxim gest humanitari i han donat suport públicament a les donacions.

L'Església catòlica ha expressat de forma clara i contundent que la donació d'òrgans és un acte suprem de caritat, generositat i amor que una persona pot fer per una altra en aquesta vida. L'Església catòlica anima a tots els catòlics i catòliques que s'expressin en vida a favor de la donació.

Anglicans i protestants no plantegen cap problema en relació amb la donació i el trasplantament. En general, advoquen perquè cadascú triï en consciència la decisió de ser donant.

La religió jueva és favorable a la donació d'òrgans. Fins i tot es pot llegir en el Talmud "Qui salva una vida salva el món" i les jerarquies religioses interpreten que la donació d'òrgans per a trasplantament és la millor actitud per ajudar un altre a salvar la vida.

Entre els evangèlics no hi ha cap prejudici religiós enfront de la donació.

La religió musulmana tampoc posa cap obstacle a la donació i així ha quedat expressat en diversos documents que les seves autoritats religioses han difós.

Els testimonis de Jehovà que manifesten amb rotunditat la seva oposició a les transfusions de sang no tenen, per contra, cap oposició a la donació d'òrgans ni tampoc cap al trasplantament, sempre que se'ls asseguri que no rebran durant l'operació cap transfusió.

Només religions més minoritàries en el nostre entorn occidental com el budisme i sintoisme, no afavoreixen la donació d'òrgans perquè en les seves creences, el procés de mort passa de forma gradual al llarg de tres dies després de la mort clínica. Durant aquest temps el cos del difunt budista no ha de ser manipulat per possibles interferències amb futures reencarnacions.


 

"He sentit dir que hi ha persones que desapareixen i en aparèixer els falta algun òrgan."

No s'ha comprovat fins a la data cap cas real de robatori d'òrgans, ni existeix cap denúncia comprovada sobre aquest tema.

L'alta complexitat d'un trasplantament requereix d’una infraestructura adequada i implica a tants i tantes professionals que la seva realització clandestina és impossible a la pràctica.


 

"El fet de ser una persona adinerada o famosa permet que avanci en la llista d'espera per ser trasplantada més ràpidament."

La situació en la llista d'espera per a trasplantaments no té res a veure amb els diners ni amb la fama que pugui tenir una persona. La llista és revisada per l'OCATT, que al seu torn coneix les donacions que s'han realitzat i a qui i per què se li van assignar els òrgans i teixits. L'ordre de la llista d'espera es respecta sempre, la distribució d’òrgans es realitza d'acord amb el grup sanguini, l'antiguitat a la llista i la compatibilitat entre donant i receptor. En alguns casos, a més hi té a veure la gravetat de la malaltia, l'edat, el pes i la talla. Aquests criteris són revisats i actualitzats periòdicament.

Com que el nombre de pacients que esperen un trasplantament supera el nombre d’òrgans disponibles, cal fer sempre una selecció de receptors entre tota la llista d'espera. La finalitat principal és aconseguir que el benefici del trasplantament sigui màxim gràcies a una major supervivència i un òptim benefici per a la persona receptora. El sistema de distribució és equitatiu i no discrimina per races o religions, ni hi ha tractaments preferencials per a persones riques o famoses.

  • Adjudicació d'òrgans per a trasplantament
    Els criteris de distribució d’òrgans entre les llistes d’espera són públics, de condicionament mèdic i consensuats. Busquen combinar els principis de beneficència i justícia. La compatibilitat, la situació clínica del pacient i el temps de permanència en llista son factors fonamentals a l'hora d'assignar un òrgan per a trasplantament. Aquests criteris son aplicables per a tots els òrgans procedents de donant cadàver.

 
Data d'actualització: 08.02.2011