• Imprimeix

Una nova Guia amb recomanacions per als intensivistes podria incrementar la donació en un 10%

En el document han treballat experts de la xarxa de coordinació de trasplantaments i intensivistes de diferents hospitals

11/12/2017 10:12
UCI

Imatge d'una Unitat de Cures Intensives

  • Segons l'estudi ACOORD-Espanya el 39% de les persones mortes per dany cerebral catastròfic en els hospitals espanyols ho fa fora de la UCI, la majoria sense que s'hagi considerat la possibilitat de donació.
  • Les Cures Intensives Orientades a la Donació es fonamenten en el respecte a l'autonomia i als valors morals i ètics que han guiat la vida del pacient.
  • En l'actualitat, s'estima que el 24% dels donants són persones ingressades en una UCI amb l'objectiu d'incorporar l'opció de la donació en les cures al final de la vida.

Convertir-se en donant efectiu d'òrgans no és fàcil. Als països desenvolupats tot just entre un 1 i un 3% de les persones que moren en un hospital, acaben sent donants d'òrgans. El possible donant ha de morir en una UCI, on hi ha les condicions idònies per preservar els seus òrgans, i no ha de patir malalties que puguin posar en risc la vida del pacient trasplantat. En aquesta situació els professionals d'intensius tenen un paper fonamental.

Aconseguir que les cures intensives al final de la vida orientades a la donació siguin una pràctica habitual i homogènia en totes les UCI del país. Aquest és l'objectiu de la Guia, elaborada per experts de l'ONT i de la SEMICYUC, que inclou una sèrie de recomanacions per als metges intensivistes. La seva aplicació permetria incrementar en un mínim d'un 10% la donació d'òrgans, amb el consegüent benefici per a els pacients en llista d'espera per a trasplantament.

La nova Guia defineix les Cures Intensives Orientats a la Donació (CIOD), aborda el marc legal, deontològic i ètic que els empara, el moment en què han de plantejar-se, els aspectes relatius a l'entrevista amb la família i la investigació dels desitjos del pacient, així com a la cura del pacient en UCI, assegurant en tot moment la seva dignitat i confort. També aborda la identificació del pacient amb dany cerebral catastròfic com a possible donant quan s'ha desestimat tractament curatiu per part d'un equip multidisciplinari que ha d'actuar de manera col·legiada i d'acord amb el coneixement científic actual.

A Espanya, la donació d'òrgans es planteja de forma habitual a tot pacient que mor en situació de mort encefàlica i no presenta contraindicacions mèdiques per ser donant. A més, cal destacar l'èxit del programa de donació en asistòlia (després de mort per parada cardiorespiratòria irreversible), que s'ha convertit en una de les vies més clares d'expansió de la donació al país. Aquest tipus de donació, que ja es realitza en més de 80 hospitals de tot l'Estat, va representar l'any 2016 prop del 25% del total de donants, percentatge que previsiblement seguirà augmentant en els propers anys.

El document conjunt de l'ONT i la SEMICYUC es fonamenta en les recomanacions de l'OMS per aconseguir l'autosuficiència en òrgans disponibles per a trasplantaments, recollides en la Resolució de Madrid, així com en recomanacions de societats científiques nacionals i internacionals, en què s'estableix que la donació d'òrgans ha de formar part integral de les cures al final de la vida.

Convertir-se en donant efectiu d'òrgans no és fàcil: als països desenvolupats només entre l'1 i el 3% de les persones que moren en un hospital, acaben sent donants d'òrgans.

Destaquem