• Imprimeix

Història

Història del trasplantament a Catalunya

Aquí trobareu un breu resum dels inicis del trasplantament a Catalunya, pionera a Espanya en el camp dels trasplantaments.

Us expliquem quin era el marc polític i jurídic a finals dels anys 70 i principis dels 80, els antecedents històrics que van propiciar la seva posada en marxa, com es va crear el que avui és l'OCATT i quan, on i qui van realitzar els primers trasplantaments.

Els primers trasplantaments de ronyó, fetge, cor i pàncrees de tot l'Estat és van realitzar en centres catalans.

Entre els anys 1978 i 1980, Catalunya obté les primeres transferències de l'Administració de l'Estat en diverses matèries, entre aquestes la sanitària, cosa que li ha permès desenvolupar la facultat d'autogovern donada per l'Estatut d'autonomia aprovat l'any 1979 seguint les disposicions constitucionals.

Aquest marc atorga al Govern de la Generalitat, i concretament al Departament de Salut, competències per realitzar accions adreçades a regular i organitzar un sistema sanitari propi.

Cal destacar, així doncs, la promulgació, l'any 1990, de la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), i la creació, l'any 1991, del Servei Català de la Salut (CatSalut) com a eix fonamental de la Llei, que fa possible avançar en la distribució adequada dels recursos sanitaris, en l'optimització dels recursos econòmics que s'hi destinin i en la coordinació de tot el dispositiu sanitari de cobertura pública. Dins d'una concepció integral de la salut, es pretén estimular la participació comunitària, potenciar la qualitat assistencial i vetllar per la humanització de l'atenció, el respecte i la dignitat de la persona, així com la llibertat individual.

El "model organitzatiu del trasplantament a Catalunya" es va començar a definir l'any 1982, quan el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat va crear el Programa d'atenció a la insuficiència renal crònica (PAIR), per tal d'oferir a les persones malaltes renals cròniques una assistència integral adequada a la seva malaltia. Dins el mateix marc, l'any 1984 es va crear el registre de malalts renals de Catalunya.

L'any 1984 es van regular els requisits que havien de complir els hospitals generadors i trasplantadors d'òrgans, segons la Llei de trasplantaments de l'any 1979. El model català de trasplantament va implantar l'existència a cada hospital d'un responsable del procés d'obtenció d'òrgans: el coordinador hospitalari de trasplantaments. Aquest model i la figura del coordinador es van extendre posteriorment a tot l'estat espanyol.

El Programa de trasplantament d'òrgans del Departament de Sanitat i Seguretat Social (la llavor de l'actual OCATT) va néixer l'any 1984 perquè l'increment de les necessitats de trasplantament renal i l'inici d'altres programes (trasplantaments hepàtic i cardíac) feia imprescindible disposar d'una organització extrahospitalària que ordenés, planifiqués i coordinés les activitats relacionades amb el trasplantament i que, a més a més, proporcionés suport logístic als equips generadors i trasplantadors. L'any 1985 es va crear el Centre Coordinador de Trasplantaments (en funcionament les 24 hores, tots els dies de l'any) amb la finalitat de facilitar l'intercanvi d'òrgans a tot el territori espanyol i entre l'Estat espanyol i la resta d'Europa.

D'altra banda, el Ministeri de Sanitat i Consum va decidir, l'any 1989, posar en funcionament l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), contemplada a la llei 30/1979, per tal d'assumir, entre d'altres funcions, la coordinació de l'intercanvi d'òrgans a tot el territori de l'Estat espanyol, excepte Catalunya, que ja disposava d'una estructura pròpia amb aquesta funció.

La necessitat de donar suport legal a totes les activitats que l'Administració sanitària catalana desenvolupava en aquest àmbit va conduir, finalment, a la creació de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) l'any 1994, que es com es va passar a denominar-se l'organització creada l'any 1984.

Actualment, a l'Estat espanyol coexisteixen dues organitzacions de coordinació d'intercanvi d'òrgans: l'OCATT, que coordina Catalunya i tot el territori espanyol amb les organitzacions estrangeres, i l'ONT, que coordina les altres comunitats autònomes i l'intercanvi entre Catalunya i la resta de l'Estat.

 

Els primers trasplantaments d'òrgans i teixits que es van realitzar a Catalunya van ser:

1926 Còrnia: Clínica Barraquer / Arruga. Barcelona

1965 Renal: Hospital Clínic i Provincial. Barcelona

1976 Cèl·lules progenitores de l'hemopoesi (al·logènic de medul·la òssia): Hospital Clínic i Provincial. Barcelona

1983 Pancreàtic: Hospital Clínic i Provincial. Barcelona

1984 Hepàtic: Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat

1984 Cardíac: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

1990 Pulmonar: Hospital Universitari Vall d'Hebron (General). Barcelona

1994 Sang de cordó umbilical: Hospital Universitari Vall d'Hebron (General). Barcelona 

2008 Intestinal: Hospital Universitari Vall d'Hebron (General). Barcelona

2009 Experimental de tràquea: Hospital Clínic i Provincial. Barcelona

2010 Cara: Hospital Universitari Vall d'Hebron (General). Barcelona